Nostra península tenia baranes
i no i acalàvem les mirades.
Només teníem ulls per aquell cel ardent
i per les ales d'àngel que l'apagaven
o pel fulgurant fals final de mar
i mai miràvem si els tèrmits s'enganxaven,
els corcs treballaven o els fonaments s'esllavissaven.
Nati Solé i Alcaide
És el llom carei de les pedres
o la cresta llefiscosa de les bèsties
qui profana la boira flonja que preval
sobre l'anyil de l'agenciana i no usurpa
l'horitzó fred i pla del demà intercanviable amb l'ara
Nati Solé i Alcaide
