En aquesta peça, de format gran (100 X 100 cm), trobem els tres àmbits que conformen Terra baixa: un entorn social submís a la societat estamental, representat pel paisatge nocturn i una lluna de sang; en segon terme una situació personal de dependència del poder, simbolitzada per les parets que empresonen a la Marta i en primer terme l’aspiració a la llum, al perdó, a l’esperança, a la vida nova, llegits en la mirada clara i dolça de la protagonista.
Nati Soler Alcaide
En el fons de la imatge s'estén un paisatge nocturn, sota la llum d'una lluna de sang. Aquest escenari evoca Terra Baixa en tota la seva idiosincràsia: els seus habitants, el llop, els amos i els criats. És una representació del lloc en el seu conjunt, la seva atmosfera densa i misteriosa, on les ombres i els secrets es barregen en una dansa eterna.
Al mig de la composició es troba una paret amb una finestra. A través d'aquesta finestra, es veu una altra perspectiva de Terra Baixa, la visió del lloc que ha de tolerar la Marta. És com una presó simbòlica, una existència controlada pels amos, envoltada per les papallones, formigues i llargandaixos que simbolitzen la gent de Terra Baixa, amb les seves xafarderies i judicis constants. Aquest nivell és una representació tangible del confinament emocional i físic en què es troba la protagonista.
Finalment, en primer pla, emergeix la figura de Marta, amb el seu alter ego a prop, una dualitat que no es pot ocultar però que es desvaneix. La seva mirada es dirigeix cap a la llum, un símbol de perdó i redempció, com si estigués deixant enrere la seva vida anterior. Marta observa el món exterior a través de la finestra i la paret, amb una nova perspectiva i una esperança renovada. Al seu voltant, flota un núvol de pensaments, una metàfora de les seves noves possibilitats, la seva determinació de trobar una vida diferent i plena de significat.